dimecres, 6 d’octubre de 2010

E-XA-GE-RA-DA-MENT!

Suposant que EXAGERO una mica...
L'I m'hagués pogut desconvocar del proper partit en saber que he marxat 20 minuts abans d'acabar l'entrenament per anar-me a menjar un bikini;
La meva consciència m'hagués pogut maltractar en saber que he fet un viatge a Sant Fost de Camquintopino per anar-me a menjar un tros de pa amb formatge i pernil dels de plàstic;
La dona del bar obriria la primera bikineria exclusiva de Sant Fost de Camnoséquècoi en saber que quatre palurdes han portat planejant durant 3 setmannes (sí, ja he dit que exagerava una miqueta!) una cita amb els seus sandvitxos cruixents i esponjosos;
La Itzel no hagués plorat demanant la mama, ni la iaia, ni la titi en saber que anàvem a menjar-nos un bikini d'aquelles condicions , hagués montat un drama per a poder-hi prendre part;
La Montse Bosch hauria perdonat la interessant lectura d' eficiència energètica, o estalvi energètic o collonades energètiques o com es digui la bíblia aquesta a les 3 pendones que m'acompanyaven, en saber que el pilar del bar estava acabat amb pissarra com la seva cuina;
El nòvio (perdó, xicot) de la J estaria traient foc dels queixals en saber que Ella tan sols va quedar amb Ell per "aprofitar, ja que estava allà" però en realitat l'objectiu era un pedaç de pa de motlle amb unes xustes al seu interior una mica socarrimat.
El Jacint ens pujaria un punt la nota a cada una en saber que, com a equip, hem anat a celebrar el triomf (o derrota, perquè encara no sabem el resultat) de la primera entrega. Som un equip!
Suposant que EXAGERO una mica...
EL BIKINI NO VA SER PAS L'OBJECTIU SINÓ L'EXCUSA! I és que ens necessitem e-xa-ge-ra-da-ment!
Ah! Això sí, que sigui amb una fina "llàmina" de pernil dolç, amb 2 "tranchetes" de formatge i ben untadet de mantega!

1 comentari:

  1. És cert que ens necessitem, tant com les llàmines necessiten sentir-se anomenades com CAL jejeje.

    ResponSuprimeix