dimecres, 3 de novembre de 2010

DE PETITS...

ens feien resar el Pare Nostre perquè quan moríssim poguéssim anar al cel . Ara preferim estar als núvols mentre estiguem vius...qui sap què serem després?

ens pensàvem que de grans estudiaríem per poder treballar poc i cobrar molt; tenir fills; una casa; un cotxe i un gos. Ara ens conformaríem amb poder treballar molt i cobrar poc per a poder pagar un pis de lloguer.

pensàvem que la política era cosa de grans, que existien els fantasmes i que els Reis et portaven molts regals si eres bon nen. Ara sabem que la política és cosa de fantasmes i que entre tots omplim els Reis de regals cada cop que tenen un nen... i crien com conills...

crèiem que fer l'amor volia dir fer-se un petó. Demanàvem al Tió que ens cagués un germanet. Si algú deia "cul" feia pixar de riure. L'avet de la plaça era un castell. Per festa major estrenàvem un vestit de flors i ballàvem amb les nostres iaies. Tenir 5 pessetes era tenir 5 xiclets! Els gronxadors, que es dèien culumpis, molaven més que el Dragon Khan. Quan ens castigàven de cara la paret llepàvem la pissarra (sí, d'acord, això només a Ardèvol). Guanyar era la glòria. Perdre, un drama. El profe de gimnàstica molava i la d'anglès era una bruixa. Les nenes petites eren de sucre i els grans fèien por i es portàven malament. Podíem passar la tarda sencera mirant, tocant i neulant un pollet. Qui tenia una video-consola era guai. Patir era haver de parar a amagar.


I DE PETITS ENS VAN EXPLICAR QUE SOMIÀVEM NOMÉS QUAN DORMÍEM. ARA SABEM QUE QUAN MÉS FELIÇOS SOM ÉS QUAN SOMIEM DESPERTS.

Cap comentari:

Publica un comentari