dilluns, 12 d’abril del 2010

Completament incompatibles


Perquè jo sóc vegetariana i tu tens al·lèrgia als espinacs.
I jo sóc de llevar-me d'hora i a tu et va més l'horari dels rampenacs.
I a mi m'agrada la bici i tu prefereixes els escacs.
I jo odio les grans avingudes i a tu et fan por els atzucacs.

Però ens hem posat d'acord per anar contra el destí.

I ara tu et menges la vedella i em deixes els pèsols per a mi.
I ara quan tornes de festa quedem per a esmorzar de bon matí.
I ara els dos ens hem aficionat a l'esquí.
I finalment hem decidit passejar pel fons marí.

dilluns, 5 d’abril del 2010

BLOC ERRÀTIC (segona part)

Aquesta és la història d' algú que crea un bloc i no sap com posar-li. Com s'ho farà quan tingui un fill?- Es preguntava tothom...

I busca la definició de Bloc al GDLC (Gran diccionari de la llengua catalana). Amb una de les seves definicions, s'hi sent identificada i fa un copiar i pegar:

Bloc erràtic. GEOMORF. Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d'una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l'indret de procedència.

Aleshores, no sap com explicar als altres, als lectors del bloc ( és a dir, a la Jur) què té ella a veure amb la roca que ha caigut de la vall glacial (és a dir, amb el bloc erràtic).
I va agafant fragments de la definició (en ordre invers perquè ara el món va del revés) i els compara amb quelcom relacionat amb la seva vida.
Fins que al final ho acaba amb una frase dels amics de les arts perquè els ha estat escoltant tot el dia i li han caigut bé.

Però la història no té un final feliç. Potser perquè a les pedres els costa la comunicació.
Però la història té una continuació. I la roca espera anar-se tornant una mica més expressiva amb el temps!

dissabte, 3 d’abril del 2010

BLOC ERRÀTIC

Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d'una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l'indret de procedència.

I a vegades, enyora el seu indret de procedència, però és que aquí tampoc s'hi està tan malament.
I a vegades, abandona l'abandó. El bon desabandonador que la desabandoni bon desabandonador serà.
I a vegades, els treballadors de la glacera fan vaga i ha de ser transportada per Renfe.
I a vegades, encara tremola de fred en recordar la seva vida al flanc (sinistre, per descomptat) d'aquella bonica vall glaçada. Però la primavera ja li ha desfet tot el gel que havia arrossegat fins aquí.
I a vegades, la roca (de grans dimensions) se sent petita. És clar, no té ni una cana! (de llargada, vull dir)
I a vegades, se li cremen les torrades....però això només de tant en tant!