Una i quart o potser més.

No us hi heu trobat mai, de tenir-lo entre les mans i no voler que s'acabi mai? Alentir el ritme per a poder-lo digerir sencer; assaborint-lo i mastegant-lo fins a fer-te'l del tot teu. Però també voler córrer i córrer per a poder arribar fins al final; que ja saps que en serà el punt àlgid...

I no us hi heu trobat mai, un cop ja l'heu deixat, arrossegar-vos una hora i quart, o potser més, buscant un que el substitueixi? Però cap et sap seduir; cap et pica l'ullet de la manera que va fer-ho ell un dia de Sant Jordi des del cap d'amunt de la Rambla.

I com que jo no sóc gelosa, si voleu us el deixo,
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa.

Una mica de tot i no gaire de res.

M'agraden els dies de pluja si em puc passejar sense mullar-me més amunt dels turmells. I els dies de sol que no em cremin la pell.

I m'agrada un matí de calma si quan miro endavant veig l'agenda plena. I no em fa res passar tardes estressans si tinc després un vespre de descans.

I Barcelona és bonica quan penso que no és per a tota la vida. I tornar a casa és més confortant quan vinc de la gran ciutat.

I m'agrada una mica pintar però més de mitja hora cansa.

I m'agrada bastant escriure però no podria pas ser mai escriptora.

I m'agrada molt jugar a futbol. Però d'aquí a ser professional hi va un pas de gegant.

I potser sí que sense els dilluns dels collons els dissabtes passarien més desaparcebuts.

I m'atrau la llum de la lluna; que no és res més que un reflex del sol. I m'atrauen les albes d'hivern i de rosada. I les postes rogenques de mig estiu.

I menjar una hamburguesa de rata està bé per a trobar més bona la truita d'espinacs de la mama.

I servir plats en un restaurant fa que t'agradi una mica més estudiar. Perquè cansa. Però també perquè et fa oblidar per una estona llibres i entregues i fórmules de merda.

Sí, m'agrada una mica de tot. I no, no m'agrada gaire de res.