DE PETITS...

ens feien resar el Pare Nostre perquè quan moríssim poguéssim anar al cel . Ara preferim estar als núvols mentre estiguem vius...qui sap què serem després?

ens pensàvem que de grans estudiaríem per poder treballar poc i cobrar molt; tenir fills; una casa; un cotxe i un gos. Ara ens conformaríem amb poder treballar molt i cobrar poc per a poder pagar un pis de lloguer.

pensàvem que la política era cosa de grans, que existien els fantasmes i que els Reis et portaven molts regals si eres bon nen. Ara sabem que la política és cosa de fantasmes i que entre tots omplim els Reis de regals cada cop que tenen un nen... i crien com conills...

crèiem que fer l'amor volia dir fer-se un petó. Demanàvem al Tió que ens cagués un germanet. Si algú deia "cul" feia pixar de riure. L'avet de la plaça era un castell. Per festa major estrenàvem un vestit de flors i ballàvem amb les nostres iaies. Tenir 5 pessetes era tenir 5 xiclets! Els gronxadors, que es dèien culumpis, molaven més que el Dragon Khan. Quan ens castigàven de cara la paret llepàvem la pissarra (sí, d'acord, això només a Ardèvol). Guanyar era la glòria. Perdre, un drama. El profe de gimnàstica molava i la d'anglès era una bruixa. Les nenes petites eren de sucre i els grans fèien por i es portàven malament. Podíem passar la tarda sencera mirant, tocant i neulant un pollet. Qui tenia una video-consola era guai. Patir era haver de parar a amagar.


I DE PETITS ENS VAN EXPLICAR QUE SOMIÀVEM NOMÉS QUAN DORMÍEM. ARA SABEM QUE QUAN MÉS FELIÇOS SOM ÉS QUAN SOMIEM DESPERTS.

E-XA-GE-RA-DA-MENT!

Suposant que EXAGERO una mica...

L'I m'hagués pogut desconvocar del proper partit en saber que he marxat 20 minuts abans d'acabar l'entrenament per anar-me a menjar un bikini;

La meva consciència m'hagués pogut maltractar en saber que he fet un viatge a Sant Fost de Camquintopino per anar-me a menjar un tros de pa amb formatge i pernil dels de plàstic;

La dona del bar obriria la primera bikineria exclusiva de Sant Fost de Camnoséquècoi en saber que quatre palurdes han portat planejant durant 3 setmannes (sí, ja he dit que exagerava una miqueta!) una cita amb els seus sandvitxos cruixents i esponjosos;

La Itzel no hagués plorat demanant la mama, ni la iaia, ni la titi en saber que anàvem a menjar-nos un bikini d'aquelles condicions , hagués montat un drama per a poder-hi prendre part;

La Montse Bosch hauria perdonat la interessant lectura d' eficiència energètica, o estalvi energètic o collonades energètiques o com es digui la bíblia aquesta a les 3 pendones que m'acompanyaven, en saber que el pilar del bar estava acabat amb pissarra com la seva cuina;

El nòvio (perdó, xicot) de la J estaria traient foc dels queixals en saber que Ella tan sols va quedar amb Ell per "aprofitar, ja que estava allà" però en realitat l'objectiu era un pedaç de pa de motlle amb unes xustes al seu interior una mica socarrimat.

El Jacint ens pujaria un punt la nota a cada una en saber que, com a equip, hem anat a celebrar el triomf (o derrota, perquè encara no sabem el resultat) de la primera entrega. Som un equip!

Suposant que EXAGERO una mica...

EL BIKINI NO VA SER PAS L'OBJECTIU SINÓ L'EXCUSA! I és que ens necessitem e-xa-ge-ra-da-ment!

Ah! Això sí, que sigui amb una fina "llàmina" de pernil dolç, amb 2 "tranchetes" de formatge i ben untadet de mantega!

No ens falta de res

Sento una remor de fons

que entre gemecs i pors

renega contra Espanya...

- I què els diu?

Que no ens falta de res;

ni pluja ni vent

ni el seny ni les paraules.

Que tenim valls i colls,

llacs, rius, aiguamolls

i unes grans esplanades.

I un pegat de mar

i un pessic de sol

i un grapat de muntanya.

I la neu del nord,

que acaricia el seu hort

per 'nar a morir a la platja.

I PARLA D'UN ESTEL VALENT

SOBRE RIUS ROGENCS

ENTRE EL DAURAT DE LA PLANA

-I QUÈ DIU?

CRIDA EN CATALÀ

QUE EL DEIXIN VOLAR,

QUE ESTÀ FART D'ESPANYA!

Una i quart o potser més.

No us hi heu trobat mai, de tenir-lo entre les mans i no voler que s'acabi mai? Alentir el ritme per a poder-lo digerir sencer; assaborint-lo i mastegant-lo fins a fer-te'l del tot teu. Però també voler córrer i córrer per a poder arribar fins al final; que ja saps que en serà el punt àlgid...

I no us hi heu trobat mai, un cop ja l'heu deixat, arrossegar-vos una hora i quart, o potser més, buscant un que el substitueixi? Però cap et sap seduir; cap et pica l'ullet de la manera que va fer-ho ell un dia de Sant Jordi des del cap d'amunt de la Rambla.

I com que jo no sóc gelosa, si voleu us el deixo,
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa.

Una mica de tot i no gaire de res.

M'agraden els dies de pluja si em puc passejar sense mullar-me més amunt dels turmells. I els dies de sol que no em cremin la pell.

I m'agrada un matí de calma si quan miro endavant veig l'agenda plena. I no em fa res passar tardes estressans si tinc després un vespre de descans.

I Barcelona és bonica quan penso que no és per a tota la vida. I tornar a casa és més confortant quan vinc de la gran ciutat.

I m'agrada una mica pintar però més de mitja hora cansa.

I m'agrada bastant escriure però no podria pas ser mai escriptora.

I m'agrada molt jugar a futbol. Però d'aquí a ser professional hi va un pas de gegant.

I potser sí que sense els dilluns dels collons els dissabtes passarien més desaparcebuts.

I m'atrau la llum de la lluna; que no és res més que un reflex del sol. I m'atrauen les albes d'hivern i de rosada. I les postes rogenques de mig estiu.

I menjar una hamburguesa de rata està bé per a trobar més bona la truita d'espinacs de la mama.

I servir plats en un restaurant fa que t'agradi una mica més estudiar. Perquè cansa. Però també perquè et fa oblidar per una estona llibres i entregues i fórmules de merda.

Sí, m'agrada una mica de tot. I no, no m'agrada gaire de res.

Completament incompatibles

Perquè jo sóc vegetariana i tu tens al·lèrgia als espinacs.
I jo sóc de llevar-me d'hora i a tu et va més l'horari dels rampenacs.
I a mi m'agrada la bici i tu prefereixes els escacs.
I jo odio les grans avingudes i a tu et fan por els atzucacs.

Però ens hem posat d'acord per anar contra el destí.

I ara tu et menges la vedella i em deixes els pèsols per a mi.
I ara quan tornes de festa quedem per a esmorzar de bon matí.

I ara els dos ens hem aficionat a l'esquí.

I finalment hem decidit passejar pel fons marí.

BLOC ERRÀTIC (segona part)

Aquesta és la història d' algú que crea un bloc i no sap com posar-li. Com s'ho farà quan tingui un fill?- Es preguntava tothom...

I busca la definició de Bloc al GDLC (Gran diccionari de la llengua catalana). Amb una de les seves definicions, s'hi sent identificada i fa un copiar i pegar:

Bloc erràtic. GEOMORF. Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d'una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l'indret de procedència.

Aleshores, no sap com explicar als altres, als lectors del bloc ( és a dir, a la Jur) què té ella a veure amb la roca que ha caigut de la vall glacial (és a dir, amb el bloc erràtic).
I va agafant fragments de la definició (en ordre invers perquè ara el món va del revés) i els compara amb quelcom relacionat amb la seva vida.
Fins que al final ho acaba amb una frase dels amics de les arts perquè els ha estat escoltant tot el dia i li han caigut bé.

Però la història no té un final feliç. Potser perquè a les pedres els costa la comunicació.
Però la història té una continuació. I la roca espera anar-se tornant una mica més expressiva amb el temps!