No us hi heu trobat mai, de tenir-lo entre les mans i no voler que s'acabi mai? Alentir el ritme per a poder-lo digerir sencer; assaborint-lo i mastegant-lo fins a fer-te'l del tot teu. Però també voler córrer i córrer per a poder arribar fins al final; que ja saps que en serà el punt àlgid...
I no us hi heu trobat mai, un cop ja l'heu deixat, arrossegar-vos una hora i quart, o potser més, buscant un que el substitueixi? Però cap et sap seduir; cap et pica l'ullet de la manera que va fer-ho ell un dia de Sant Jordi des del cap d'amunt de la Rambla.
I com que jo no sóc gelosa, si voleu us el deixo,
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada